OBJECTIU:

Es volen aportar idees i/o reflexions, tant pròpies com de tercers, sobre com es podria millorar la nostra societat.

QUAN ELS MOSSOS CARREGUEN...

Aquest article es va escriure el 20/10/2019

Una possible idea per a què els Mossos deixin de ser al centre de les polèmiques (polítiques)

Ha costat molts anys de negociacions aconseguir tenir una policia pròpia com per trobar-nos que, des de ja fa uns quants anys, cada cop que els Mossos carreguen o fan cap mena d’actuació de control de masses, tots els partits polítics se’ls llencin a sobre per a erosionar al partit que governa.

Aquesta situació posa en una posició de vulnerabilitat al cos dels Mossos que no mereixen, ja que al final ells compleixen ordres, i enrareix molt el clima polític i social.

El mateix cos que va ser aplaudit per tothom en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils el 2017, està sent defenestrat per tothom en aquest dies (aquesta reflexió, encertadíssima, no és meva, és del President Mas). Em sembla que diu molt poc de nosaltres com a país i com a societat.

Possiblement, en algun moment futur, la nostra societat evolucionarà a una democràcia madura i plena on aquest debats passaran de fer-se demagògicament com es fan actualment, a fer-se d’una manera tècnica i freda, però mentre això no acorre, proposo un possible protocol d’actuació.

Em sento molt ridícul escrivint això, ja que dubto molt que a ningú se li hagi ja ocorregut això anteriorment. També desconec el protocol actual d’actuació, de manera que potser em limito a suggerir quelcom que ja existeix, però el fet és que li estic donant voltes a aquest tema des de fa molts mesos i, amb l’esperança que pugui ser útil, em decideixo a escriure-ho.

La idea és crear una Taula d’Avaluació de les Actuacions, un cop fetes. Segur que això ja existeix, però el que jo proposo és que, posteriorment a la que facin Mossos i Interior (em refereixo al Departament d’Interior de la Generalitat, no la del Estat Espanyol), en facin una altra conjunta on hi puguin participar dos estaments molt importants per a crear contrapoders efectius: el Defensor del Poble i una organització social existent que vetlli pels drets socials (com per exemple Iríada, Col·legi d’Advocats de Catalunya, o Amnistia Internacional, per citar uns exemples).

Després de cada actuació, es faria aquesta taula i en sortiria un document amb les explicacions pertinents i amb suggerències de millora o canvis de protocol.

Què aconseguiríem amb això:

· El cos de Mossos es podria explicar més enllà de les seves obligacions amb Interior. Podria explicar, socialment, la seva versió dels fets. Els dóna un canal de comunicació que actualment els hi és negat, ja que és Interior qui filtra el que es diu (com a mínim, aquesta és la meva impressió com a ciutadà).

· Transparència: tothom pot donar la seva versió dels fets i la societat en el seu conjunt hi té accés.

· Professionalitat: si saps que hauràs de donar comptes públicament, tant des de Mossos com des d’Interior s’esforçaran a prendre millors decisions.

· Es millora l’actuació dels agents, a títol individual.

Es millora els recursos: el tema del material que fa servir el cos ja no és competència d’Interior, sinó que el Defensor del Poble pot exigir a Interior augment de partides, si s’escau.

EL COVID-19 I LA REVALORITZACIÓ DE LA FIGURA DELS DOCENTS

11/05/2020

El COVID-19 i el confinament associat permetrà, potser, revaloritzar la figura dels docents. Moltes mares i pares consideraven que, havent internet, el seu fill/a no necessitava la figura del/a mestre, ja que tenia tot el coneixement desitjable a un sol "clic". I de cop, han descobert, amb desconcert, que els seus fill/es, no saben treballar "on line", que no tenen autonomia i, en general, no saben treballar amb les TIC, quan, suposadament els ve "de sèrie". Doncs no, cal aprendre'n. I algú els ha d'ensenyar. I aquest algú som nosaltres, els/les docents. Ensenyem aquestes, i d'altres moltes competències, a part dels coneixements dels temaris oficials.

I llavors, potser, s'adonaran que, per tenir una societat del coneixement del s. XXI calen docents reconeguts socialment, que no es tracta d'una feina ocupada per dropos amb moltes vacances i massa ben pagats, sinó per la gent que ensenyarà als seus fills/es les eines bàsiques per a sortir al mon cada cop més competitiu i canviant que ens envolta.

L'aprenentatge no és acumular coneixement com qui mobla un pis, sinó estructurar coneixemenst i relacionar-los entre ells. Com diu en Nigel Powers "no importa el tamany del què tens, sinó com ho has servir".

EDUCACIÓ SEXUAL-AFECTIVA

29/07/2021

Aquest és el text que apareix a la introducció del dossier "Relacions entre iguals" que pots trobar en l'apartat "Tutories" d'aquesta pàgina web i que vaig escriure durant el curs 2020-21.

Quan jo era un adolescent, fa milions d’anys, aproximadament, em van explicar moltes coses, a l’institut; la majoria em van interessar relativament poc o gens. I semblava que hi havia una resistència a explicar el què realment ens interessava als alumnes. No hi havia mala fe: als instituts s’ensenyava (i s’ensenya) el temari oficial, el que els adults han decidit que és important, que divergeix força de l’opinió dels alumnes.

Actualment s’està avançant en aquesta direcció: incloure al temari formació per a preparar als adolescents d’avui per a ser els ciutadans del demà. Però encara costa explicar sexualitat i, sobretot, la part afectiva del tema. D’aquest aprenentatge correcte o no, se'n derivarà que la societat futura sigui més igualitària o continuï sent marcadament masclista, com fins ara.

Com els alumnes i les alumnes s’acostin i es relacionin entre ells/es en el món afectiu és més important del què sembla. Però a mi no me'n van ensenyar. Sembla que no cal, que tot plegat és «sentit comú». Llavors, jo en devia tenir molt poc. I val a dir que al meu voltant tampoc no en vaig veure gaire, de sentit comú.

Actualment, veig a molts estudiants/es igual de perduts del que estava jo en el seu moment. Han passat 30 anys i sembla que estem igual. Per què no comencem a ensenyar-ho, doncs?